Intervenció interdisciplinar en els Trastorns Respiratoris Obstructius de la Son (TROS) a càrrec de: Xus Ochoa, logopeda i Filòloga (UB), logopeda del Servei de Logopèdia de la Fundació Hospital de Puigcerdà i de l’Hospital Sant Bernabé (Berga) i de Patrícia Cubells, especialista en Ortopèdia Orofacial Pediàtrica i Trastorns Respiratoris Obstructius del Son infantils, odontòloga i fundadora del IPOC (Institut Pediàtric Orofacial Cubric).

Resum del cas: nena de 4 anys  que acudeix a la consulta de Logopèdia amb demanda per reeducar articulació deficitària (dislàlies: Rotacisme i Sigmatisme). Després d’anamnesi, valoració amb Protocol multidisciplinar del CLC i mirall de Glatzel, es recomana realitzar valoració a ORL i ortopèdia orofacial, degut a la naturalesa complexa del cas (dificultats respiratòries obstructives clares). Els pares, però, no ho creuen necessari i insisteixen en iniciar tractament logopèdic.

Al cap d’unes setmanes de tractament, visiten al seu pediatra, qui els aconsella el mateix que la logopeda i es derivada a la Unitat del TROS per clara dificultat respiratòria i presència de roncs. Es va realitzar estudi exhaustiu de la via aèria superior i de tots els seus teixits i estructures mitjançant anamnesis, exploració clínica i Cone Beam (CBCT).  Els resultats de l’estudi van confirmar que la dificultat respiratòria era d’origen mixte i s’establí un pla de tractament interdisciplinar (otorinolaringològic, ortopèdic orofacial, logopèdic miofuncional i al·lergològic).

Es realitzà en primera instància l’adenoidectomia i reducció amigdalar des d’otorinolaringologia. Posteriorment es realitzà la disjunció nasomaxil·lar i correcció oclusal mandibular des d’ortopèdia orofacial. Simultàniament, després de la disjunció es va començar a reeducar la respiració nasal i masticació des de logopèdia, punt actual en el què es troba el cas.

Està previst reeducar la funció lingual amb logopèdia quan s’hagi finalitzat per complet el tractament esquelètic i realitzar un control al·lergològic per determinar la presència de mucositat.

Gràcies a la col·laboració interdisciplinar entre Logopèdia i els demés professionals, amb etapes pautades i a l’ estudi exhaustiu de la via aèria per a determinar el tractament, l’evolució de la pacient està essent molt positiva.